guia per a ser un bon feixista llibre

Pablo Uriel va ser un jove metge de Saragossa d’idees progressistes que, per circumstàncies de la vida, va haver de servir a l’exèrcit rebel·lat contra el legítim govern republicà durant la Guerra Civil. Capturat pels republicans, va estar empresonat aproximadament un any (1938) al monestir del Puig. La seva filla Elena comptava recentment -durant la presentació al Port de Sagunt de la nova edició ampliada de les seves memòries, No s’afusila en diumenge, l’anècdota de la visita que va fer amb el seu pare, ja vell, al monestir. El guia explicava que una important obra d’alabastre de l’església va ser destruïda a l’inici de la guerra «pels vermells» i el tímid ancià no va poder deixar de dir: «vam ser nosaltres, els nacionals». Elena Uriel explicava que encara conserven la capseta d’alabastre que li va regalar un company de presidi que va matar les llargues hores d’avorriment confeccionant capsetes per regalar els companys. Sembla que el guia no s’ho va acabar de creure.

Per sort, després de molts anys d’ignorància i oblit propiciats per la por i la repressió de la dictadura, nombrosos investigadors han elaborat treballs en què s’estudia aquest període nefast de la nostra història. Per exemple, el gran treball de l’historiador Vicent Gabarda sobre els afusellaments i la repressió republicana i franquista. O el documental d’À Punt “Experiment Stuka”, quan la Legió Còndor alemanya “van provar” sobre quatre pobles de l’interior de Castelló (Albocàsser, Ares del Maestrat, Benassal i Vilar de Canes, on van morir 39 persones) els nous models Junker 87 A , els Stuka. Simplement es tractava de calibrar si suportarien una nova bomba de mitja tona. Després es farien famosos a Gernika ia la imminent Guerra Mundial.

TORN DE NIT, d’Agustí Vehí

Aventures del grup de policies municipals del torn de nit a la ciutat empordanesa de Vilaclara, en un idioma a l’estil on els carajillos, la vedella amb bolets o les persecucions de cabres són la màxima dosi del suspens casolà. Crec que no és adequat acollir aquesta novel·la dins una col·lecció de sèrie negra i seria més adequat classificar-la dins l’apartat d’humor. Si aquesta història s’hagués escrit als Estats Units, aquí l’haurien traduït amb algun títol similar a “Loca academia de policía nr….” perquè és més un grapat de capítols humorístics que no pas d’intriga policial.

Deja un comentario