fragment més important del llibre la teranyina amb pàgines

Nikolai V. GógolÀnimes mortesTraducció de Josep Mª GüellMarbot Edicions, Barcelona, ​​2012

Amb indignació i estupor, el crític Belinski la veu a la famosa Carta a Gògol (1847) per advertir que Rússia no necessitava ni sermons ni pregàries, sinó despertar la dignitat humana al poble. Perquè Gógol —que semblava haver-se adscrit a la lluita per l’educació, les llibertats i el progrés del país— s’havia refugiat en els darrers anys en una mena de fe peculiar, una profecia mística carregada de moralitat tal com va explicitar a Pasajes selectes de la correspondència amb amics (1846), un fervor religiós que havia de guiar les dues darreres parts d’Ànimes mortes. Podríem especular com haurien influït —potser desencaixat— en el resultat final d’aquesta obra unes pàgines dominades per l’espiritualitat redemptora i que l’autor va llançar gairebé íntegrament —amb sensació de fracàs— al foc. De fet, ja a la primera part Almas muertas està travessada per reflexions sobre Rússia: el seu destí i la veritable personalitat, mancances acadèmiques i científiques, la perversa influència estrangera, la tendència de l’agricultor a la mandra ia l’alcohol però que també atresora els valors i la identitat -la bondat i la feina- de l’autèntica ànima russa. Una temptació que també van compartir i teoritzar amb les seves particulars manies Tolstoi i Dostoievski.

Recull de dinàmiques:

  • La cistella de fruita

El docent convida els nens a seure formant un cercle. Cal posar tantes cadires com a participants n’hi ha menys una. Un nen voluntari es col·loca dempeus al mig del cercle.

libros

El docent designa cada infant el nom d’una fruita. Per exemple: poma, taronja, pera, plàtan, maduixa, meló… Aquests noms els repetirà diverses vegades, assignant la mateixa fruita a diversos nens. L’activitat consisteix que el docent anirà narrant una història inventada. Cada cop que el docent truqui a una fruita, els nens que han rebut aquest nom, han de canviar de cadira. En canviar de cadira, el nen que en iniciar el joc estava dret, buscarà una cadira per seure. Cada cop que els nens sentin el nom de la seva fruita correran a canviar de lloc per no quedar-se sense cadira. Si al relat apareix la paraula “cistella” tots els nens alhora hauran de canviar de cadira. La dinàmica es repetirà diverses vegades fins que totes les fruites hagin estat anomenades.

Deja un comentario