fragment més important del llibre jo confesso amb pàgines

No sóc gaire de puzles ni de novel·les d’intriga. Em molesta quan no recordo algun detall, alguna dada concreta, que he llegit cinquanta pàgines enrere, i després se’n fa referència. De vegades busco, fullejo pàgines passades, amb l’esperança de trobar aquesta dada, aquest nom. Sempre és infructuós. Torno al meu lloc i segueixo llegint, una cosa contrariada i esperant que, si l’autor és prou bo, o força generós, em donarà alguna oportunitat de recuperar el fragment perdut. O que hauré de continuar sense ell.

Amb Les veus del Pamano, sigui perquè anava sobre avís, sigui perquè amb 30 pàgines un ja s’adona que el mecanisme habitual no funcionarà, vaig acompanyar la lectura de tres utensilis que s’han provat molt útils : ( 1) un bolígraf, on he anat subratllant dates i noms; (2) un full d’excel amb tres columnes (data, pàgina i fet/noms/dada) que em permetés recuperar personatges i dates; i (3) un crom adhesiu panini de Yokai Watch (el número 101, un personatge anomenat Yopaso) que em permetia seguir les línies de lectura més fàcilment i que les ratlletes de l’eina ‘1’ quedessin més dretes i presentables quan arribés al moment passar-les a l’eina ‘2’.

Biblioteques sense identitat literària 

Habitualment, els equipaments públics del món del coneixement i la cultura tenen un nom literari. Les biblioteques solen ser les primeres a triar una figura de la literatura per ser els referents idonis per a la lectura i la consulta. Terrassa té biblioteques a cada districte i, per ara, s’identifiquen amb el districte on estan ubicades. El fet provoca una certa estranyesa, especialment pels visitants de fora que no coneixen la ciutat. El poeta Joan Margarit (Sanaüja, 1938-Sant Just Desvern, 2021) ho va deixar palès en una de les nombroses sessions del club de lectura que es va fer en una de les biblioteques de Terrassa per parlar de la poesia. En acomiadar-se va escriure aquesta nota: “Per a la biblioteca Sense Nom, que per les col·laboradores que he trobat, es mereix un gran, lluent, afectuós nom”. Com a arquitecte, Margarit ha deixat empremta a Terrassa amb el Conservatori de Música i l’Auditori Municipal, i la rehabilitació del Vapor Aymerich, Amat i Jover, obra de Lluís Muncunill i seu del MNACTEC.

Documents d’interès:

• Bases de contractació
• Característiques tècniques

inscripció