fira del llibre vell i d’ocasió a figueres

Figueres té algun problema que cap expert no ha sabut diagnosticar, almenys fins ara. No és només la figuera, aquell concepte que ens explicava fa un any el nostre escriptor de capçalera. És això i molt més que això, i la inèrcia farà que costi solucionar-ho. Per què ens queixem? Ara hi va l’explicació. Ubiquem-nos. Estem en plenes Fires i Festes de la Santa Creu. Per Sant Jordi es va inaugurar l’estàtua de Sant Jordi i la remodelació de la plaça de Catalunya (diuen que ho van fer les entitats, però nosaltres recordem –perquè hi érem– que fa un any, l’alcalde presumia, que inauguraria per Sant Jordi). I hem arribat fins al dia de Santa Cruz. Anem a sardanes i ens omplen de goig la plaça plena, el bon sol, les diverses rotllanes de ballarins que comencen a formar-se. Primer desengany. En aquell moment, sembla que s’ha acabat l’Ofici solemne i ens baixa una munió de gent que irrompen a la plaça tan matusserament com elefants en una botiga de càntirs de La Bisbal. Imagineu-vos la destrossa: els músics pleguen, els que ballaven han de fugir corrent, ja que es juguen el físic, i els espectadors que hi havia a la plaça s’arraconen com poden. Es tractava dels castellers, que duien a terme la seva clàssica actuació del pilar caminant des de l’església de Sant Pere fins davant de l’Ajuntament. Darrere, les autoritats municipals més les d’espanyoles (policia, guàrdia civil, etc. encara ara!, com en els temps del dictador). Quan tots es cansen, enganxen el camp. Com si no hagués passat res. Només que sí que ha passat alguna cosa: quatre o cinc-centes persones, sense anar més lluny, s’han vist violentades i s’ha interromput la seva pacífica activitat sense que ningú no s’hagi preocupat ni cap responsable pensi a presentar excuses. I què passa llavors? És l’hora del pregó de la Fira del Llibre d’ocasió. Cal triar entre les sardanes i els llibres. Encara que ens sap greu, triem els llibres. Trobem la plaça Catalunya plena de gom a gom que fa bonic de veure, i al cap de pocs minuts la megafonia proclama l’inici del pregó. Segona cagada (amb perdó de l’expressió): cada any, el pregó s’havia fet al costat de la plaça on el Casino n’estableix el lloc. És un misteri el perquè del canvi d‟emplaçament d‟aquest any. Cal ser bomber, com a mínim, per tenir la idea de posar el pregoner al costat de la carpa on feien activitats infantils. Ja podia esgarrapar Jordi Esteva explicant els seus retrobaments amb llibres del passat. De fons, i més fort que una banda sonora, se sentia la joia d’un centenar de veus infantils, de la música d’animació i dels monitors de l’activitat. Al voltant d’Esteve, cinquanta persones com a màxim, escoltàvem atentament el seu elogi del llibre vell. És Figueres. Després, el regidor d’Hisenda puja a dir aquestes quatre frases buides; per què no el de Cultura, que estava entre el públic? I perquè no l’alcalde o el vicealcalde? És clar, a aquella mateixa hora tenien altres compromisos en altres punts de la ciutat. I la intervenció del delegat de Cultura de la Generalitat no va ser res més que un colofó ​​inútil i desangelat. Finalment, ningú no va donar l’acte per acabat, com si la directora del Casino, que oficiava de mestra de cerimònies, hagués decidit deixar morir l’acte per inanició. Mirem llibres, que fa la majoria de la concurrència. En aquesta fira, les Boges hem fet alguns descobriments remarcables, gairebé sempre llibres incontrables, de gran categoria literària, que ─inexplicablement─ romanen als llimbs de les fires de vell. Comprem llibres, uns quants. Contradicció (o tercera mandanga): a la Fira del Llibre d’ocasió hi ha novetats. No ens sorprèn trobar parades amb llibres nous, molts dels quals són novetats estrenades al mercat poc abans de Sant Jordi. Cada any n’hi ha. Però el que sorprèn és que el Casino ho permeti, i que denegui parades segons qui (de la ciutat) amb l’excusa que la fira ha d’anar més cap al llibre vell que al d’ocasió, quan el concedeix a gent de fora amb llibre nou a preu rebentat. Tot això (mala planificació, solapament d’actes en una mateixa hora, acabar els actes com el rosari de l’aurora) ho hem de fer mirar. No és normal que una ciutat de 45.000 habitants, que té una escultura que no es diu de Sant Jordi, sinó Terra de Llibertat, i que vol ser cosmopolita i culta, no se surti a l’hora de programar quatre actes de festa major. Consti que no ens alegrem: només deixem constància.

Deja un comentario