fira del llibre antic i d’ocasio mallorca 2011

Avinguda de la Catedral. Del 26 de novembre al 22 de desembre. GÒTIC

La Fira està d’aniversari, 225 anys!! És una de les tradicions més antigues i més arrelades de la ciutat de Barcelona i Catalunya.

El teatre i el llibre

Ja he dit que Mariona Millà procedeix d’una família de llibreters especialitzats en obres sobre el fet teatral, tan ampli en si mateix, i, en general, a la compra i venda de llibres de vell od’ocasió. Però crec que vindrà bé fer una mica d’història biogràfica sobre els seus avantpassats per línia paterna i sobre l’entorn que va tenir des del seu naixement, ja que són dades que ajudaran a entendre millor l’evolució del seu art. L’autoria d’aquest li pertany en exclusiva, però els Millà i la Barcelona popular que ells han ajudat a construir com a llibreters al llarg de cinc generacions també hi tenen influència.

El primer de tots seria el rebesavi, Melcior Millà, ex-prestidigitador; és a dir, persona que actuava a places públiques i escenaris fent jocs de mans.

biblioteca

Diuen que a força de molt assajar li sortien algunes manipulacions molt acceptables, però mai no arribarien a ser brillants i aparentment espontànies com les del seu fraternal amic Fructuoso Calonge. Aquest, que era cirabots de professió i exercia com a netejabotes, primer on avui és la plaça d’Antonio López i després a la plaça Reial, havia actuat al Palau Reial de Madrid per al rei Alfons XII ia molts teatres de Catalunya, Espanya i Europa. Melcior Millà, que tenia les mans massa grans i poc destres, no encertava a treure amb tanta neteja com Calonge una moneda d’or d’un ou agafat a l’atzar d’una parada del mercat; com tampoc a fer aparèixer un cigar a l’orella d’un desconegut que parava pel carrer per distreure els amics. Per això va optar per canviar d’activitats i al darrer terç del segle xix va establir parada a la fira de llibres que cada setmana se celebrava a la plaça de la Universitat de Barcelona. Jaume Passarell, al seu Llibre dels llibreters de vell i de bibliòfils barcelonins d’abans i ara (Ed. Millà, 1949), escriuria que «era home primmirat i instal·lava la seva parada amb compte». Després va passar als Encants del carrer d’Urgell i hi ajudaria el seu nét Àngel, del qual ja diré el que cal quan correspongui.

Deja un comentario