Un dels meus orgulls personals més preats radica a haver tingut en els darrers anys una estreta relació d’amistat amb Curt Wittlin, un dels grans investigadors de la literatura catalana medieval. Nascut Kurt, fent ús de grafia germànica, va veure la primera llum a Reinach, a la cantonada suïssa de Basilea-Camp. El fet de conèixer i rebre el mestratge del professor castellonenc Germán Colón1 a la Universitat de Basilea el va influir notablement, atès que el va introduir als estudis de la llengua catalana que es van convertir en la seva gran passió. El 1967 va ser nomenat professor de llengua i literatura franceses a la Universitat de Saskatchewan, a la ciutat canadenca de Saskatoon, de la qual va ser catedràtic de filologia romànica i lingüística històrica. Amb el pas dels anys, s’havia de convertir en tot un referent pel que fa als estudis sobre la literatura medieval, el primer Segle d’or de les nostres lletres. Ens trobem davant d’un estudiós molt estimat pel caràcter afable i per la qualitat dels seus treballs filològics. Va ingressar a les més importants entitats d’estudis del país i va estar degudament reconegut per les institucions nacionals. Es va convertir en un gran expert sobre l’obra del frare franciscà Francesc Eiximenis (Girona, 1330-Perpinyà, 1409), un dels autors catalans medievals més llegits, copiats, publicats i traduïts, sobre el qual va treure a la llum estudis com: Psalterium àlies Laudatorium (Toronto, PIMS, 1988), El Llibre de les Dones (Barcelona, Curial, 1981), De Sant Miquel Arcàngel (5è tractat del Llibre dels Àngels. Barcelona, Curial, 1983). A principis del segle XXI, després de 40 anys per terres nord-americanes, es va establir al costat de l’Ebre, on va viure amb passió la catalanitat, el desenvolupament dels estudis literaris i la vida cultural al nostre país. La figura de Curt Wittlin ens va apassionar veritablement.
Home polifacètic i polièdric, fidel a la catalanitat, ens va deixar un llegat d’estudis molt valuós. Una de les passions que vam compartir amb l?amic Curt Wittlin va ser l?independentisme. Independentista convençut, s’indignava amb tot l’entramat repressiu d’Espanya, que es va reprendre amb força justament el dia que ell ens deia el darrer adéu per a vergonya col·lectiva. Creia fermament en el futur del país en llibertat. A partir dels seus coneixements als anys 1960, durant la seva primera estada a Barcelona, es va endinsar al món de la catalanitat. Amb el pas dels anys es va relacionar amb intel·lectuals provinents del País Valencià i d’Alguer, així com molts del Principat vinculats a les grans institucions catalanes com l’Institut d’Estudis Catalans o associacions com Òmnium Cultural. Vaig anar aprofundint el meu coneixement d’un intel·lectual que se’m presentava com tot un savi enciclopèdic. Quedava molt sovint amb ell a la biblioteca Marcelino Domingo de Tortosa, als butacons del qual em va fer cinc cèntims de tota la seva trajectòria vital. Vaig poder acabar la seva biografia, a partir de les seves pròpies narracions, en què vaig intentar retratar la faceta de políglota, de gran coneixedor de llengües i d’estructures lingüístiques. Malauradament, ja es trobava en un moment en què la demència l’assetjava i no recordava algunes coses que m’haurien estat de gran utilitat.
Relacionado:
Fer un nou començament (i abandonar el despertador)
Revisor amb cafeïna | Un curiós començament de Deanna Raybourn
Començament Llibre Infantil
Revisor amb cafeïna | La filla de Sherlock Holmes de Leonard Goldberg
Catala El Llibre De L’Apocalipsi De Holmes
