Començar un any és sempre estrenar una oportunitat. 2016 no crec que hagi estat un bon any per a Terrassa. La notícia final del tancament de l?empresa Martí Lloveras, la centenària indústria de maquinària per a xocolata, és el colofó a un any perdut per a la ciutat. Hi ha hagut tot el 2016, però han prevalgut més les estridències que les oportunitats i una ciutat es fa sobretot d’oportunitats. La política local viu un dels moments més baixos dels darrers 50 anys. Esperem que el 2017 sigui un revulsiu, depèn una mica de tothom que sigui així. Per cert, el 2017 estaria bé recordar algunes efemèrides que adornen els números rodons. Caldria recordar la lluita pels ajuntaments democràtics que va comportar la candidatura Barenys-Padró-Fresnadillo i que suposava un alè de renovació democràtica en aquell gris Ajuntament de l’alcalde Onandia en una ciutat marcada ja per la gran empenta de la lluita antifranquista. Sens dubte, un altre motiu de rememoració és recordar l’aniversari de la manifestació del 27 d’octubre del 1967 en què Terrassa es va consolidar com un dels focus de resistència al règim més actius. Seria interessant revisitar aquells fets i posar perspectiva a una ciutat que va jugar un paper clau a la política catalana de finals del franquisme, fer-ho sense apriorismes i explorant totes les complexitats que la ciutat ja presentava.
L’any 2017 hauria de ser l’any en què poguéssim pensar el futur de la ciutat en el context de canvis que viu el món. Terrassa fa vint anys que no té estratègia de ciutat. Ja tocaria. Les estratègies es fan per convocar i desplegar oportunitats, no són exercicis de literatura de gestió. Les estratègies es fan per crear imaginaris col·lectius capaços d’alinear energies públiques i privades i fer que siguin possibles coses que la pura inèrcia del dia a dia no provocaria. El món de la indústria 4.0 no està ple d’amenaces, amaga moltes oportunitats i estic convençut que Terrassa podria fer apostes sòlides que la posessin en aquest nou món que emergeix. Terrassa necessita crear llocs de treball, i més llocs de treball dignes, i això és més fàcil des de la coalició publicoprivada. L’única manera sostenible de trencar l’espiral de pobresa és generar una espiral de creixement empresarial que creï ocupació. 2016 ha estat un any de millora de l’ocupació fruit de la millora de la conjuntura general, però l’atur estructural que pateixen ciutats com Terrassa requereix un salt positiu d’una altra categoria.
Relacionado:
Revisor amb cafeïna | Mala conducta de Penelope Douglas
Llibres Infantils Llet
Imagen De Una Playa Con Un Faro Blanco Llibre Catala
Llibre Departament De Justicia Nivell C Catala Con Soluciones
