Per a la gran majoria de lectors estic segur que no cal molta presentació d’aquesta popular sèrie creada per Akira Toriyama, responsable també de la sèrie —encara més popular— Dragon Ball. Tant El Dr. Slump com Bola de Drac es van convertir en sèries mítiques dels primers anys del Club Super 3 de TV3 i es pot dir que han marcat unes quantes generacions consecutives de catalans. Dragon Ball, que ha gaudit de moltes més reemissions, encara ara està arrasant entre els nens al nostre país.
El Dr. Slump, més conegut per Arale, és una sèrie molt interessant i gosaria dir que molt innovadora i trencadora en l’aspecte narratiu així com en el seu atreviment. Al nostre país, i també a nivell de les cadenes espanyoles, el panorama de dibuixos fins als 80 havia estat dominat majoritàriament per sèries com Heidi, Marco, L’Abella Maya o Jackie i Nuca. Totes històries de narració tradicional o clàssica en què se’ns mostraven les petites aventures del protagonista o d’un grup de personatges. D’una banda, hi havia les sèries de vocació realista, i fins i tot amb un grau considerable de dramatisme, com Heidi o Marc; i llavors teníem les sèries on els protagonistes eren animals, i tota l’acció passava des del seu punt de vista, com el cas de l’Abella Maya. A Jackie i Nuca trobem que els protagonistes són uns óssos i veiem la seva relació amb els humans. Totes aquestes sèries, però, tenien un gens dissimulat to alliçonador i vocació de transmetre una sèrie de valors molt prudents sinó conservadors. En cap cas no eren uns dibuixos que poguessin qualificar-se d’arrabassats. D’altra banda, a través de Disney ens arribaven mons més màgics i elaborats, grans històries i personatges més simpàtics i amens però tot molt políticament correcte. Tom i Jerry sens dubte tenien molta més acció, corredisses i dos animals fent-se la punyeta constantment, però en essència no és que tinguin gaire profunditat de lectura. Si volíem una mica més de “mala llet” havíem de recórrer a Warner, a Bugs Bunny i companyia que eren els que, utilitzant l’argot actual, tenien una factoria més “indie” i un fons molt més transgressor, fins i tot experimental en l’àmbit narratiu malgrat pertànyer a un gran estudi. En aquest context, el desembarcament de l’anime japonès a Catalunya, capitanejat per les creacions d’Akira Toriyama, va ser una revolució.
